TEMPS DE PICARDONES ALS MOROS

Picardona (Porzana porzana)

Enguany amb uns bons nivells d’aigua a les nostres marjals hem pogut gaudir de l’observació d’un grup d’aus molt desconegut, les picardones. Al País Valencià i podem trobar tres espècies; la Picardona (Porzana porzana), el Picardó (Porzana parva) i el mes menut, el Picardonet (Porzana pusilla). Són uns ocells molt desconeguts perquè a més ser de molt menuts amb una grandària que oscil·la entre 16 i els 22 centímetres que no permet diferenciar-los entre ells, viuen amagats dins del canyís protegits per la densitat de la vegetació. El seu és un plomatge críptic que tampoc ajuda i no permet diferenciar els mascles del picardó del picardonet excepte per la taca roja de la base del bec del primer. La variabilitat del seu cant tampoc ajuda gens la seua detecció. Són aus migradores i principalment les tenim a les nostres terres en els passos migratoris però hi ha indicis de reproducció d’unes poques parelles.

Picardona (Porzana porzana)

LA PICARDONA (Porzana porzana)

Té una ampla distribució ocupant tota Euràsia, a Europa la major part nidifiquen a Rússia i Bielorússia. El seu pas migratori es detecta entre els mesos de febrer i abril i entre juliol i octubre amb un pas més notori en el prenupcial.

Picardona (Porzana porzana)

Al País Valencià és relativament freqüent en els passos migratoris, encara que es considera com migrant escàs (Tirado et al., 2011). Registres antics parlen d’una presencia escassa durant l’època de nidificació al Fondo d’Elx i en altres aiguamolls del sud d’Alacant J. A. Sánchez Zapata a (V. Urios et al., 1991) mentre Gómez-Serrano et al., 2000 estimaren entre 0 i 10 parelles reproductores, però no és citat al Atlas de las Aves Nidificantes en la provincia de Alicante López  Iborra et al., 2015. 

Picardona (Porzana porzana)

A Espanya actualment no se sap de veritat si arriba a ser nidificant calculant-se  unes 53 parelles però sense cap dada segura (Martí & Del Moral; Atlas de las Aves Reproductoras de España 2003). En Aves Ibéricas Díaz et al., 1996 documenten reproduccions segures en Aragó (Pedrochi 1987) i a les maresmes del Guadalquivir (García et al., 1989). Es presenta regularment durant els passos migratoris i a l’hivern en terrenys amb poqueta aigua i amb molta vegetació.

Enguany a la marjal dels Moros he observat 6 exemplars diferents, 3 el 6/04, 3 el 10/4 i 1 el 12/04. Sempre estaven prop de l’aigua o alimentant-se dins d’ella però a les vores de tolls i fent peu, es dedicaven a menjar remenjant les fulles caigudes dins dels tolls, buscant xicotets invertebrats, una  va ser prou confiada i es va deixar acostar fins als tres metres sense alterar el seu comportament.

EL PICARDÓ (Porzana parva)

Picardó (Porzana parva)

És un ocell que cria des de la península Ibèrica a l'Àsia central amb nius actius ja als primers dies de maig, és un migrador que passa pels nostres aiguamolls entre els mesos de febrer i primers de maig, també hi ha dades d'hivernada a la conca mediterrània (de Juana 2003).

Al País Valencià Tirado et al., 2011 el consideren nidificant ocasional i migrant rar. Sembla que aprofiten els nostres aiguamolls en funció de la quantitat d'aigua que es troben durant la migració. Segons Jordi Calvell 2002 hi ha 11 cites entre 1985 i l'any 2000, a Santa Pola, Prat de Cabanes, Albufera de València, el Fondo d'Elx, Marjal d'Almenara, La Mata, marjal de Xeresa i marjal dels Moros amb una cita de juny de 1996 d'Armero i Yuste que potser d'una parella nidificant, Yuste també apunta una possible reproducció l'any següent a l'Anuari de Gómez-Serrano et al., 2000. El 2011 es va observar una concentració de dos mascles i una femella al Tancat de la Pipa, Albufera de València entre l'11/04 i el 19/04.

Lloc on es trobava el Picardó

A Catalunya es coneix com a Rascletó, també és considerat com un migrador regular i nidificant ocasional, en 1995 es va trobar un niu en un canyissar jove i prou obert amb poqueta aigua al delta del Llobregat. Estimen la presència d'unes 5 parelles reproductores al delta de l'Ebre. 

A l'estat espanyol hi ha indicis de cria probable a Navarra (Elósegui 1985), La Mancha (Jiménez et al. 1991), Galicia (Arcos et al. 1991) i als maresmes del Guadalquivir (García et al. 1989)

Als Moros he observat 3 exemplars, una parella el 6/04 i el 12/04 un mascle a soles al mateix lloc d'aigües estancades, sempre caminaven entre la vegetació flotant d’un canyar amb prou centímetres de profunditat agafant insectes en la superfície de l’aigua.

EL PICARDONET (Porzana pusilla)

Picardonet (Porzana pusilla)

Al País Valencià a l’últim anuari publicat (Tirado et al., 2011) és considerat com migrant rar. Anteriors publicacions el considera-ven nidificant molt rar amb una estima de 12 parelles a la marjal de Xeresa en 1980 (Miracle et al 1983) mentre (Gómez-Serrano et al., 2000) apunta-ven la presència d’entre 0 i 10 parelles. Calvell el 2002 mostra 11 cites entre 1985 i l’any 2000, la gran majoria d’elles a la marjal dels Moros. És molt més freqüent als passos migratoris entre els mesos de febrer i maig, menys localitzat al pas postnupcial entre agost i octubre. (J. A. Sánchez Zapata a ATLAS DE LAS AVES NIDIFICANTES DE LA COMUNIDAD VALENCIANA. V. Urios et al., 1991).

A Catalunya es coneix al picardonet com Rasclet, Clavell el 2002 el considera com nidificant molt rar i irregular calculant un màxim de cinc parelles, durant la realització de l’Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya 1999-2002 es va detectar la seua presencia a tres quadrícules 10x10 a Utxesa, als aiguamolls de l’Empordà i al delta del Llobregat i s’ha observat una mitjana de 14,25 voltes per any en aquest període.

Picardonet (Porzana pusilla)

A l’estat espanyol es considera com una raresa i és més escassa del que és pensàvem, així el diuen Dies & Dies in Martí & Del Moral al Atlas de las Aves Reproductoras de España 2003. Estimen una població de 52 parelles amb la major part localitzada a les maresmes del Guadalquivir i en anys amb bona quantitat d’aigua.

Les picardones fan el seu niu en les zones amb canyissars i salicòrnies amb molt poca aigua encara que durant els passos també s’han trobat als arrossars. Fugen de les grans extensions de canyís preferint llocs més oberts amb tolls amb xicotetes platges. A la marjal dels Moros només vaig observar un exemplar el dia 10 d’abril, molt més tímida que les altres picardones va passar per un camí entre salicòrnies amb poqueta aigua.

Picardonet (Porzana pusilla)

Localitzacions dels picardons observats a la marjal dels Moros el 2017

Textos i fotos de Rafa Muñoz 2017