El bulbul de bigots rojos

 

Bulbul de bigotis rojos a Mislata

Des de 2003 tenim establerta una nova espècie d’au exòtica, a casa nostra, és el bulbul de bigotis rojos (Pycnonotus jocosus). Aquest ocell de la família dels picnonòtids (Pycnonotidae) viu en zones boscoses, terres de conreu i ciutats de l’Índia, del Sud-est Asiàtic, d’Indoxina i del Sud-est de la Xina.

El comerç d’aus per a la tinença en captivitat utilitzà prou aquesta espècie mitjana, que té un plomatge cridaner. Es van importar al primer món, mitjançant fugides o alliberaments intencionats s’ha establert a Californià, Florida, Australià, Malàisia fins i tot arribà a l’illa Maurici.

Una volta en llibertat aquesta espècie entra en competició amb altres passeriformes autòctons, a l’hora de consumir, fruits, aranyes o xicotets rèptils. S’ha demostrat el seu impacte ecològic, per això s’ha inclòs com a espècie molt problemàtica al Conveni de Berna sobre Espècies Invasives (ISSG) de l’UICN. Als Estats Units van prohibir la seua importació i a Hawaii es controla l'espècie des de 1980 per a intentar erradicar-la.


Bulbul de bigotis rojos a Mislata


Aquesta espècie és considerada com a invasora i exòtica pel Reial decret 630/2013, per tant, està prohibida la seua possessió o el comerç, a més s’han de prendre mesures per a erradicar-la  del medi natural. En el Decret 14/2013, de 18 de gener, del Consell, s'aprovaren mesures per al control de les espècies exòtiques invasores del País Valencià, entre elles figura el bulbul, però no s’ha pres cap mesura concreta.

A casa nostra es va citar en llibertat per primera volta a la Canyada, Paterna, en 2003, es van observar dos exemplars que ben segur escaparen d’alguna gàbia d’un xalet. Tres anys després ja es va detectar un grup de 15 ex i onze anys després, en 2014, s’havia estés en direcció oest fins a la Pobla de Vallbona, mentre que cap a l’est arribà a València. Per tant, s’havien assentat i es reproduïen amb normalitat, en 2022 la seua població deu estar al voltant dels 200 exemplars.

L’any 2018 es van observar en localitats extremes com Llíria, Puçol o Llutxent, tot i que devien ser aus aïllades. L’any següent hi havia una població assentada en bona part de l’àrea metropolitana de València que s’estenia seguint el vall del riu Túria fins a la Pobla de Vallbona. La dispersió no s’aturà i es va detectar a Xestalgar o Bétera.

Un dels llocs on més fàcilment podem observar aquest ocell singular és al parc de la Canaleta de Mislata o al veí parc de Capçalera de València. El dia 21 de gener trobí quatre exemplars que combatien el fred menjant fruits en els camps al voltant de l’antic llit del riu Túria.


Bulbul de bigotis rojos a Mislata

 

Fonts.

Martínez, D.,  Polo, T. (2021). “Bulbul de bigotis rojos” In Polo-Aparisi, T., i Polo-Aparisi, M. (eds.) Atles dels ocells de València. Societat Valenciana d’Ornitologia (SVO). València.

Santos, D. (2015). “Pycnonotus jocosus”. En: Fichas de aves introducidas en España. Grupo de Aves Exóticas (SEO/BirdLife).

https://www.seo.org/wp-content/uploads/2017/05/fichagae_pycnonotus_jocosus_2016.pdf

Catálogo español de especies exóticas invasoras:

https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies/Pycnonotus_jocosus_2013_tcm30-69954.pdf

 

Text i fotos de Rafa Muñoz