EL FOC, UNA POLÍTICA ERRADA EN LA GESTIÓ DELS AIGUAMOLLS VALENCIANS

INTRODUCCIÓ I FETS

Marjal dels Moros en març, després de l'incendi de gener, tros cremat a l'esquerra.

Entre els passats 4 i 5 de gener es va cremar pràcticament tota la marjal dels Moros, segons estimes la superfície cremada estaria entre 320 i 620 hectàrees les que s’haurien convertit en cendres que embrutaran la poca aigua que quedava. Este espai ja havia patit un intent d’incendi el passat desembre, quatre dies abans també van haver dos intents més de botar foc sense èxit, però com no es va fer res amb l’extrema sequera que patia este espai i aprofitant el fort vent d’eixe dia algú, per fi, va aconseguir cremar tota la marjal.

Hem de tindre molt clar que al voltant de la marjal hi ha molts interessos i un bon grapat d'enemics; llauradors enfadats per les restriccions i per animals que mengen als seus camps, caçadors que veuen que els animals al primer tir van a buscar refugi al mig d'un espai protegit o no els poden matar, enfilaters que han rebut multes per la captura il·legal d'ocells, estiuejants que pensen que els mosquits són per culpa de la marjal. Són massa enemics enfront per a donar-los facilitats assecant la marjal. Molts pensàvem que això era un desgavell i el temps ens ha donat la raó!

Tros cremat en febrer.

DUES TEORIES DE L’EFECTE DEL FOC A LES MARJALS

La sequera era un factor que es podia haver evitat si hagueren ficat dins part de l'aigua que anava a la mar, este espai sempre ha tingut un control artificial dels nivells de l'aigua per part dels responsables, però estos pensaven que era bo deixar seca la marjal perquè en condicions naturals els aiguamolls mediterranis tenien períodes de sequera (1), però altres pensem que les condicions actuals estan molt lluny de ser naturals i ja vam denunciar que s'estava buidant aigua al mar per la séquia de l'Estany mentre la marjal s'assecava en la pràctica totalitat (2) i que això era un perill, ja que els carrissars secs en un dia de vent són una bomba perfecta perquè qualsevol boix bote foc a tot sense que tots els mitjos disponibles siguen capaços de detenir el foc. Així ho pensava també Acció Ecologista/AGRÓ (3).

VIDEO.- Séquia de l'Estany abocant aigua a la mar en febrer 2018.

A la marjal dels Moros de 1993 a 2010 es van produir 8 incendis que van afectar un total de 9,8 Ha, sols en l'incendi de 2018 es van cremar segons fonts entre 320 ha (5) que serien les xifres oficials i 628 el que es el mateix que dir la totalitat de l'espai com apunta l'informe de SEO/BirdLife (4). Per tant l'incendi d'entre 50.9% i el 100% de la marjal mai podria considerar-se com un incendi amb poca afectació per als Moros com va apuntar l'ara cessat Secretari Autonòmic Julià Álvaro (5).

En declaracions fetes el dia 5 de gener a la SER el senyor Álvaro va dir que com el foc va avançar molt de pressa i que la temperatura tampoc va ser massa alta l'afectació seria lleu. Però recordem que el foc va obligar a desallotjar el Grau Vell de Sagunt on es van cremar algunes cases i va obligar a botar un contrafoc per salvar les cases de la platja de Puçol al voltant de l'Estany (5).

Aigua térbola 77 dies després de l'incendi 

Amb l'opinió que un incendi com el que acabem de patir sols aconsegueix degradar la marjal hi ha un informe de SEO/BirdLife (4) que col·labora amb la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural en els censos d'aus reproductores, SEO/BirdLife creu que el foc afectarà greument la varietat i quantitat d'espècies que es reproduiran les pròximes temporades. Consideren que mantindré la marjal pràcticament seca agreuja molt les conseqüències d'un incendi. També apunten que es desconeix com afecta la diferent intensitat del foc sobre les espècies i l'afectació a la biodiversitat de l'aigua no tan sols pel foc, també per la dissolució de cendres que altera les característiques químiques i augmenta la térbola de l'aigua per tant la llum que és necessària per a moltes plantes i invertebrats aquàtics. Reconeixen que el foc potser una ferramenta per donar variabilitat a un aiguamoll però sempre s'haurien de respectar zones sense cremar que puguen permetre la regeneració vegetal i animal. A més es desconeix totalment l'afecció del foc als invertebrats i resta d'éssers vius del subsòl.

ELS OCELLS ABANS DE L’INCENDI

Marjal dels Moros en desembre de 2017.

Per adonar-nos de la riquesa d'ocells que es pot vorer afectada per l'incendi dels Moros segons l’informe de SEO/BirdLife (4) l’any 2017 va haver-hi noves espècies reproductores com dues parelles Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis) i una de Cullerot (Anas clypeata) a més en este espai l’any passat es van reproduir quatre parelles d’Ànec capblanc (Oxyura leucocephala) una espècie en perill d’extinció. la Rosseta (Marmaronetta angustirostris) històricament també es va reproduir a la marjal. Altres ànecs que van fer niu a la marjal van ser el Boix (Aythya ferina), Sivert (Netta rufina) i la Fotja (Fulica atra), nou parelles d’Agró roig (Ardea purpurea), 96 d’Agró blau (Ardea cinerea) i 24 de Picaport (Plegadis falcinellus).

L’escassa Xitxarra bigotuda  (Acrocephalus melanopogon), l’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) o l’Arpellot cendrós (Circus pygargus) que ja no es va reproduir en 2017 als Moros i al que han comprovat que els requeriments de la vegetació que necessita per fer niu són els d’un període de quatre anys després d’un incendi.

Marjal dels Moros en gener de 2017

CONSEQÜENCIES PER ALS INVERTEBRATS 

Els invertebrats dels Moros haurien perdut bona part de les seues postes, segons estudis caldrà que passen tres o quatre anys perquè les seues poblacions puguen recuperar el nivell que tenien abans de l’incendi i això repercutirà molt als ocells insectívors que reduiran les seues poblacions per la manca d’aliment.

Eriçó africà (Atelerix algirus) a la marjal dels Moros, febrer 2017.

ELS MAMÍFERS, AMFIBIS I RÈPTILS.

Les poblacions de mamífers, amfibis i rèptils que tenien molt més difícil la possibilitat de fugir del foc haurien patit moltes pèrdues en espècies com són els eriçons, els rosegadors i les tortugues d'aigua com són la Tortuga d'aigua europea (Emys orbicularis) i Tortuga d'aigua ibèrica (Mauremys leprosa).

Crocothemis erythraea en setembre a las marjal dels Moros.

En els estudis (1) on es basen els que opinen que el foc no afecta greument a totes estes espècies la superfície cremada sempre havia sigut parcial, en l'incendi dels Moros la superfície cremada és quasi total per tant l'afectació serà molt greu, per això tots els ornitòlegs i ecologistes pensem que ha sigut una greu errada el fet de deixar assecar la marjal. 

Per últim un prec a l'Administració valenciana, cal replantejar-se la política de deixar assecar les nostres marjals!

ELS MOROS COMENÇA LA LLARGA RECUPERACIÓ DESPRÉS DE L’INCENDI.

9 de març. Setmana deu.

Flamencs a la marjal dels Moros el (Phoenicopterus roseus)

Han passat 73 dies de l'incendi de la marjal dels Moros, per sort ha plogut prou i les aigües han pujat el seu nivell, la major part dels ocells grans han tornat als Moros. La vegetació comença la carrera per créixer de pressa i ja es veuen brots verds en mig de la cendra.

Dels ànecs sembla que ha baixat prou el nombre de Collverd (Anas platyrhynchos) el 10 de desembre hi havia 200 exemplars contra 15 en el mes de març, de Sarcet (Anas crecca) sols hi havia 51 enfront dels 400 exemplars que es podien vorer el mes de desembre. Ha baixat significativament el nombre de Picaport (Plegadis falcinellus) sols vaig trobar-ne un. Ens preocupen espècies com els Ràlids, el Rascló (Rallus aquaticus) que no he tornat a trobar i de Polla d'aigua (Gallinula chloropus) ja que es veuen molt poques o el Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) que en desembre es veien amb facilitat fins a 16 exemplars i ara amb poca densitat de vegetació i per tant amb més detectabilitat i sols vaig vorer 5 que ja començaven a fer baralles territorials.

Marjal dels Moros en febrer de 2018.

Altres que semblen augmentar son l'Ascle (Anas strepera) del que vaig vorer 29 exemplars i eixes són molt bones xifres, com també són els 11 Boix (Aythya ferina) del 9/03 o els 200 siverts (Netta rufina). Tampoc semblava haver-se reduït el nombre de Cullerot (Anas clypeata) o de Fotja (Fulica atra). Per sort també han tornat de pressa els ànecs capblanc (Oxyura leucocephala) i vam vorer 3 mascles i dues femelles, tampoc pareix haver minvat el nombre d'Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) o de Cabuçonet (Tachybaptus ruficollis).

Marjal dels Moros març de 2018

El Flamenc (Phoenicopterus roseus) sols el tenim ocasionalment als Moros i el dia 9 de març vaig censar 292 exemplars. Ja tenim molt prop la primavera i altres aus que es reproduïen l’estiu passat ja es podien vorer com van ser el Tifort (Tringa totanus) o el Corriolet (Charadrius dubius). Altre poc freqüent que hi havia el 9 de març era un Agró blanc (Ardea alba).

Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon) en març de 2017

El dia 9 de març ja se sentien els càntics de cel de la Xitxarra bigotuda (Acrocephalus melanopogon), en un canyar que no s'havia cremat, també vaig vorer un Teixidor (Remiz pendulinus) i estes dues espècies sí que es deuen vorer molt afectades per la manca de carrissar adult. Encara hi ha bons registres de Mosquiter comú (Phylloscopus collybita) que ben aviat marxaran al nord com també el Teuladí de canyar (Emberiza schoeniclus) o el Pit-blau (Luscinia svecica) que gràcies a la manca de vegetació es poden vorer amb més facilitat.

Passarel·la sobre el carrissar cremada

S’ha reduït prou el nombre de Roquer (Ptyonoprogne rupestris) però ara comencen a tornar a les localitats de cria a les terres de l’interior mentre comencen a tornar de la migració espècies com l’Oroneta (Hirundo rustica) o la Falcia pàl·lida (Apus pallidus) que vaig observar el dia 9 de març.

BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS

(1) Document de Conselleria defensant la utilitat del foc i dels períodes de sequera en els aiguamolls valencians. http://www.agroambient.gva.es/documents/91061501/109939278/Los+Incendios+en+Zonas+H%C3%BAmedas/cd20fb7f-8cb8-4ed8-9d05-eed4b2d2b04e

(2) Post avisant de la greu sequera dels Moros mentre es buidava aigua a la mar.     http://svocuadernocampo.blogspot.com.es/2017/11/els-moros-abocant-aigua-la-mar-i-la.html

(3)    “La falta de agua en Marjal dels Moros agravó el incendio de principio de año" Declaracions de Acció Ecologista/AGRÓ. 
http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2018/01/25/5a68e54946163ffe0f8b45a3.html

(4) Informe de SEO/BirdLife de l'incendi dels Moros 2018. https://www.seo.org/wp-content/uploads/2018/01/Valoraci%C3%B3n-incendio-Marjal-dels-Moros.pdf

(5) Declaracions del Secretari de la Conselleria de Medi Ambient a la Cadena SER. http://cadenaser.com/emisora/2018/01/05/radio_valencia/1515155437_954754.html

Text i fotos de Rafa Muñoz 2018.