8 de març de
2018. Setmana deu.
 |
| Fangueig dels arrossars a Alfafar |
El dijous vam
tindre un dia tancat de núvols, sols a migdia va eixir el sol, la temperatura
va oscil·lar entre els 10 °C i els 19,1 °C, vam tindre un vent moderat amb una
velocitat màxima d'11 (km/h).
ACABANT EL FANGUEIG DELS ARROSSARS A L’ALBUFERA.
 |
| Gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus) |
A la partida del Rabisanxo, Alfafar, ja van quedant pocs arrossars per
fanguejar i ja estan quasi tots buits d’aigua per això els flamencs han marxat
però encara queden moltes aus que troben una bona varietat d’aliments als
fangars. Les més abundants eren les gavines, dintre elles les més nombroses les
gavines vulgars (Chroicocephalus ridibundus), però també hi podíem vorer grupets
de Gavina corsa (Larus audouinii), bàndols de Gavinot argentat mediterrani (Larus
michahellis) i Gavinot fosc (Larus fuscus) a més d’alguna Gavina capnegra (Larus melanocephalus) solta.
 |
| Àguila pescadora (Pandion haliaetus) |
Al Tancat de la Ratlla observarem una Àguila pescadora (Pandion
haliaetus), una Àguila calçada (Hieraaetus
pennatus), Arpellot de marjal (Circus aeruginosus), un bon grupet
de Redonell (Philomachus pugnax), Teuladí
de canyar (Emberiza schoeniclus),
Tètol cuanegre (Limosa limosa) i una Cueta
groga (Motacilla flava). Poc
després vaig trobar a un veterà llaurador i pararem una bona estona per
xarrar amb ell, sempre aprens coses.
 |
| Picaport (Plegadis falcinellus) |
EXPANSIÓ DEL PICAPORT A LA
FAÇANA MEDITERRANEA.
Parlant amb ell em va contar que era de Catarroja i que tenia 80 anys, em va
dir que el Gall de canyar (Porphyrio porphyrio) feia prou de
mal quant els arrossars estaven tendres i que fins fa poc, mai s’havien vist a
l’Albufera tants picaports (Plegadis falcinellus) com ara, de
fet fa no molts anys no els coneixien, i és ben cert que esta espècie ha tingut
una molt forta expansió.
 |
| Bàndol de Picaport (Plegadis falcinellus) |
A esta conversa es va afegir el fet que el 21 de febrer vaig vorer grans
bàndols de milers de picaports a la marjal d’Alfafar (1) tot això va fer
preguntar-me per quina havia sigut l’evolució en xifres d’esta espècie al País
Valencià, una evolució d’eixes de les que un veterà com jo ha sigut testimoni i
no li ha donat la importància suficient. Per adonar-nos de la quantia del gran
nombre de picaports que tenim a l’Albufera este hivern de 2018 sols feia falta
llegir la cita del 30 de gener de 2018 on es va censar fotografiant estols d’aus
que entraven als dormidors i s’aconseguí un màxim històric de 8.770 exemplars
(1.300 aus a Sollana i 7.470 a Silla) (P. Vera y T. Alcocer in www.bridingalbufera).
(
El Picaport es va reproduir fins al 1875 a Vejer de la
Frontera (Irby, 1895), a Doñana arribaren
fins a principis del segle XX, en concret fins al 1909, després s’han
trobat dades de reproducció ocasional entre els anys 1930-35 unes 20 parelles,
entre 1940-1942 unes 200 parelles (Valverde, 1960) i van fer niu a la llacuna
de Las Madres (Huelva) fins al 1940 (Garrido, 1996), per últim a 1958 se sap
que uns collidors d’ous van emportar-se 60 d’una colònia de vora 500 parelles
(Castroviejo, 1993). Però més prop, a la nostra terra, que sabíem dels
picaports? A l’Albufera de València hi havia diversos registres d’aus al segle
XIX (Dies et al., 1999) però fins a
l’any 1985 no es van tornar a detectar amb regularitat els picaports a la
nostra Comunitat (Dies et al., 1999).
La primera reproducció comprovada la tenim l’any 1993, es van detectar dues
parelles reproductores en les colònies d’agrós als carrissars que tiraren endavant
9 pollets (Dies et al. 1997).
L’any següent, el 1994, sols va haver-hi una parella reproductora (Dies et al. 1997).
L’any següent, el 1994, sols va haver-hi una parella reproductora (Dies et al. 1997).
Estiguérem dos anys sense cites de reproducció a l’estat espanyol i el 1996
tornà la reproducció a Doñana amb 6 parelles així com al Delta d’Ebre on es
trobaren 4 parelles que tiraren endavant 9 pollets.
En 1997 van tornar a reproduir-se al País Valencià, en concret dues
parelles a les Salines de Santa Pola i es pogué comprovar que van tirar 5
pollets endavant.
El 1998 sols una parella es va reproduir a Santa Pola, mentre eixe mateix any a Doñana es va estimar que van haver-hi unes 86 parelles i sols una parella al Delta d’Ebre.
El 1998 sols una parella es va reproduir a Santa Pola, mentre eixe mateix any a Doñana es va estimar que van haver-hi unes 86 parelles i sols una parella al Delta d’Ebre.
 |
| Picaport (Plegadis falcinellus) |
L’any 1999 va ser un any de sequera i per tant sense registres.
El 2000 es trobaren 5 parelles reproductores a Santa Pola mentre a Doñana hi hagueren 73 i 12 a les Terres de l’Ebre.
El 2000 es trobaren 5 parelles reproductores a Santa Pola mentre a Doñana hi hagueren 73 i 12 a les Terres de l’Ebre.
Hagueren de passar quatre anys sense picaports al País Valencià i esperar a
l’any a 2004, eixe exercici Doñana va superar el miler de parelles, en concret
van ser 1.125, més reduïdes van ser les xifres del Delta d’Ebre amb 51 parelles
i tornaren a triar les Salines de Santa Pola a acollir 12 parelles.
L’any 2005 amb les marjals peninsulars pràcticament seques no consta la
reproducció ni a Doñana ni al Delta d’Ebre mentre a Santa Pola també van minvar
les escasses parelles però van fer niu 10, les úniques de tot l’estat.
El 2006 després de dues temporades de forta sequera dels anys 2004-2005 tornà
la reproducció a Doñana que era la principal colònia peninsular i sols van
haver-hi 832 parelles, açò va facilitar un augment de parelles al Delta d’Ebre
on pujaren a 102 parelles i potser va contribuir el definitiu assentament com a
reproductor al País Valencià, no obstant amb un modest nombre d’11 parelles a
Santa Pola (Sarmiento et al., 1997).
 |
| Picaport (Plegadis falcinellus) a la marjal dels Moros 2017. |
En 2007 a les salines de Santa Pola es van censar total de 15 parelles
mentre eixe any la colònia de Doñana va recuperar-se i comptava 3.643 parelles
i la del Delta d’Ebre 119.
Els picaports valencians en 2008 sols es van
reproduir a Santa Pola, en concret 23 parelles.
2009 va ser l’any on es van ampliar els llocs de cria a Alacant, ja que es van reproduir 3 parelles al Fondo d’Elx, pujà Santa Pola a 30 parelles, van fer un total de 33 parelles.
En 2010 es van reproduir 35 parelles a Santa Pola, 3 al Fondo d’Elx, van fer un total de 38 parelles.
2009 va ser l’any on es van ampliar els llocs de cria a Alacant, ja que es van reproduir 3 parelles al Fondo d’Elx, pujà Santa Pola a 30 parelles, van fer un total de 33 parelles.
En 2010 es van reproduir 35 parelles a Santa Pola, 3 al Fondo d’Elx, van fer un total de 38 parelles.
 |
| Picaport (Plegadis falcinellus) a Quartell |
En 2011 es va fer un salt quantitatiu important amb les 21 parelles de
l’Albufera de València, a Alacant es van censar 51 parelles
a Santa Pola, 8 al Fondo d’Elx i 3 al Fondo d’Amorós, que van fer un total de 75 parelles per a tot el País Valencià. Eixe any jo mateix vaig ser testimoni d’una còpula a la marjal dels Moros, en concret el 2/4/2011 però no és va poder comprovar la reproducció.
Primera nidificació a las Tablas de Damiel (Ciutat Reial) amb una sola parella. (Ardeola 59(2):413-453. 2012)
Primera nidificació a las Tablas de Damiel (Ciutat Reial) amb una sola parella. (Ardeola 59(2):413-453. 2012)
A Alacant va haver una pujada amb les 63 parelles de Santa Pola que van fer un total de 119 parelles al nostre país. Eixe any a Doñana hi havia 7.200 parelles.
Curiosament eixe any va haver forta sequera a Doñana i els picaports buscaren noves colònies com les de la illa de La Laguna de la Fuente del Rey, Dos Hermanas (Sevilla) on van criar 250 parelles i a El Pantano a Los Palacios y Villafranca (Sevilla) amb 35 parelles i a la gravera de Adbentus, Trebujena (Cadis) amb 30 parelles. També va haver la primera reproducció a Extremadura a l’assut del Guadiana (Badajoz) 9 parelles. (Ardeola 59(2):413-453. 2012)
En 2013 va continuar l’expansió de localitats i es van reproduir 55
parelles a la marjal dels Moros, 91 a l’Albufera, 15 a Xeresa-Xeraco, a Alacant
5 al Fondo d’Elx i altres 5 al Fondo d’Amorós i 26 a Santa Pola, van fer un
total de 182 parelles.
 |
| Picaport (Plegadis falcinellus) al Delta d'Ebre |
El 2014 tinguérem estes dades; 25 a la marjal dels Moros, 124 a l’Albufera, 15 a Xeresa-Xeraco, a Alacant 90 al Fondo d’Elx i 50 al Fondo d’Amorós i 11 a Santa Pola, van fer un total de 315 parelles.
Este any es va produir la segona nidificació a Extremadura a l’assut de Badajoz de 5 parelles. (Ardeola 61(2):435-468. 2014) i a l’illa del Prado, a l’embassament de Montijo (Mérida) es van trobar 4 parelles. (Ardeola 62(1):187-218. 2015).
Este any es va produir la segona nidificació a Extremadura a l’assut de Badajoz de 5 parelles. (Ardeola 61(2):435-468. 2014) i a l’illa del Prado, a l’embassament de Montijo (Mérida) es van trobar 4 parelles. (Ardeola 62(1):187-218. 2015).
L’any 2015 tornaren a Castelló amb una sola parella a Almenara 1 mentre a la marjal dels Moros hi hagué 90, 175 a l’Albufera,
10 a Xeresa-Xeraco, 3 a Pego-Oliva. A Alacant 110 al Fondo d’Elx i 10 al Fondo
d’Amorós, van fer un total de 399 parelles.
En 2016 va continuar l'augment de parelles, a la marjal d'Almenara-Sagunt
es van reproduir 42 parelles, 84 a la marjal dels Moros, 217 a l'Albufera de
València, 20 a la marjal de Xeresa-Xeraco i 13 parelles a Pego-Oliva, a Alacant
es van censar 15 parelles a Santa Pola, 266 al Fondo d'Elx, 45 al Fondo
d'Amorós, un total de 702 parelles. Eixe any a Doñana van fer-ho 8.000 parelles.
L'any 2017 tinguérem la reproducció de 24 parelles a la marjal dels Moros, 442 a l'Albufera de València, 15 a Xeresa-Xeraco, 58 a Pego-Oliva i 226 al Fondo d'Elx, que van fer un total de 765 parelles i per tant un nou record.
L'any 2017 tinguérem la reproducció de 24 parelles a la marjal dels Moros, 442 a l'Albufera de València, 15 a Xeresa-Xeraco, 58 a Pego-Oliva i 226 al Fondo d'Elx, que van fer un total de 765 parelles i per tant un nou record.
POSSIBLES RAONS DE LA FORTA
EXPANSIÓ DEL PICAPORT
Pot ser que una suma factors siga la responsable del creixement exponencial del picaport a la península Ibèrica. Es degué extingir per persecució directa i perquè era prou freqüent l'espoli d'ous en les seues colònies de cria per al consum humà, per tant començar la protecció dels aiguamolls a finals del segle XX segur que va ser un factor prou important.
Altre factor positiu hauria de ser la disponibilitat de cultius d'arròs
prop d'estos espais protegits, les pràctiques agrícoles d'este cultiu afavoreix l'accés a abundants recursos alimentaris, també es important la disponibilitat de nous recursos alimentaris
com el caragol poma (Pomacea maculata) molt estes al delta de l’Ebre que ha
passat a ser el 50% de la dieta dels picaports locals (SEO/BirdLife 2015) i segur que l’abundància
del cranc americà també ha beneficiat al picaport.
 |
| Albufera de València |
Altre factor positiu hauria de ser que el picaport és una espècie prou singular, és
molt fàcil la seua identificació i és pràcticament inconfusible per part dels
caçadors que en general respectarien la protecció d'esta espècie, la suma
de tots estos factors potser seria l'explicació del gran augment de les poblacions del
picaport en pocs anys.
La taxa de creixement del Plegadis falcinellus al País Valencià en el període de 1993 a 2016 ha sigut de 27.65%, és un creixement exponencial que garanteix el futur de l’espècie sempre que no canvien les condicions climàtiques ni la protecció dels aiguamolls i que garantirà la colonització de espais que tinguen bones condicions per a l’espècie.
La taxa de creixement del Plegadis falcinellus al País Valencià en el període de 1993 a 2016 ha sigut de 27.65%, és un creixement exponencial que garanteix el futur de l’espècie sempre que no canvien les condicions climàtiques ni la protecció dels aiguamolls i que garantirà la colonització de espais que tinguen bones condicions per a l’espècie.
 |
| Tancat de Milia |
AUS AL LLAC I AL TANCAT DE MILIA
 |
| Estol de Redonell (Philomachus pugnax) a la Ratlla |
Acabarem la jornada amb una curta estada a la nova torre-observatori del
Portet de Sollana on hi havien al mig
del llac de l'Albufera 35 Ànec blanc (Tadorna tadorna), uns 500 Cullerot (Anas clypeata) i uns 200 Sivert
(Netta rufina) tots descansant a
migdia. Als aiguamolls del Tancat de Milia van vorer 20 Bequeruda (Gallinago gallinago),
altra Àguila pescadora (Pandion haliaetus), un Picarot (Tringa nebularia) i un Tifort
(Tringa totanus), a més de una Oroneta cua-blanca (Delichon urbicum). Sens dubte una bona jornada d’aus al voltant
de l’Albufera de València.
 |
| Grup deTètol cuanegre (Limosa limosa) |
BIBLIOGRAFIA
Máñez, M. y Rendón-Martos, M. (Eds.). 2009. El morito, la espátula y el flamenco en España. Población en 2007 y método de censo. SEO/BirdLife. Madrid.
López Iborra, G.M., Bañuls Patiño, A., Zaragozí Llenes, A., Sala Bernabeu, J., Izquierdo Rosique, A., Martínez Pérez, J.E., Ramos Sánchez, J., Bañuls Patiño, D., Arroyo Morcillo, S., Sánchez Zapata, J.A., Campos Roig, B., y Reig Ferrer, A. (eds.) Atlas de las aves nidificantes en la provincia de Alicante. Publicacions de la Universitat d'Alacant - SEO/Alicante. Alicante.
Martí, R y Del Moral, J. C. (eds.) 2003. Atlas de las Aves Reproductoras de España. Direccion General de Conservación de la Naturaleza-SEO. Madrid.
Dies Jambrino, J. L. y Dies Jambrino, B., InterNatura. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1991-1994. Versió web: http://www.internatura.org/anuario/anuario.html
Dies Jambrino, J. L. y Dies Jambrino, B., 1997. Anuario Ornitológico Comunidad Valenciana 1994. Estació Ornitològica de l'Albufera (SEO/BirdLife). València.
Gómez-Serrano, M. A., Giménez Ripoll, M., Dies Jambrino, J. L., Dies Jambrino, B., y Monsalve Dolz, M. A. 2000. Anuario Ornitológico de la Comunidad Valenciana 1995-1997. Estació Ornitològica de l'Albufera (SEO/BirdLife). València.
Polo, A., y Polo, M. (eds.). Aves de la Comunidad Valenciana 2000-2001-2002. Societat Valenciana d'Ornitologia. València.
Tirado, M. (ed.) 2011. Anuario Ornitolológico de la Comunidad Valenciana 2009. Internatura Castellón.
Tirado, M., y García, M. (ed.) 2014. Anuario Ornitolológico de la Comunidad Valenciana 2010. Internatura Castellón.
Tirado, M., Alcocer, A., Marco, J., Vera, P., Bort, J., García, M., Esteller, V., Greño, J., y Luque, E. 2015 (eds.) 2015. Anuario Ornitolológico de la Comunidad Valenciana 2011. Internatura Castellón.
Tirado, M., Vera, P., Marco, J., Alcocer, A., Marco, J., Bort, J., García, M., Esteller, V., Greño, J., y Luque, E. 2017 (eds.) 2015. Anuario Ornitolológico de la Comunidad Valenciana Vol. XV 2012-2013. Internatura Castellón.
Censos aves acuáticas reproductoras Comunitat Valenciana:
http://www.agroambient.gva.es/web/biodiversidad/descargas
Tex i fotos de Rafa Muñoz, 2018.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada