La marjal dels Moros en hivern

 

Marjal dels Moros

Després dels dies de fred que ens havien dut espècies poc habituals torna la tranquil·litat a la marjal. He visitat diversos indrets de la marjal els dies 8, 11, 14, 19 i 26 de gener, a més del dia 1 i 2 de febrer.


Arpellot de marjal


El dia 8 de gener Arturo Cabos i jo anàrem a la vesprada a realitzar el cens d’Arpellot de marjal (Circus aeruginosus) en dormidor, organitzat per la Societat Valenciana d’Ornitologia. Nosaltres als Moros trobarem quatre femelles-joves i un mascle. En aquest mostreig participen els grups: APNAL-Ecologistes en Acció Vinaròs, GER-Ecologistes en Acció, Grup Au d'Ornitologia, Consorci Gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del Riu Millars, SEO/BirdLife, Visit Natura, Xoriguer, FauNatura i la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica.


Societat Valenciana d'Ornitologia


Les zones censades per províncies foren:

Castelló: Desembocadura del Riu Sénia, Llacuna de Sant Mateu, Marjal de Peníscola, Prat de Cabanes, Desembocadura riu Millars, Marjal de Nules i Marjal d’Almenara.

València: Marjal del Moro, Marjal del Puig, Marjal de Rafalell i Vistabella, l’Albufera, Marjal de Xeresa-Xeraco (La Safor) i Marjal de Pego-Oliva.

Alacant: Salines de Calp, Salines de Santa Pola, El Fondó d’Elx, Embassament de la Pedrera i Salines de la Mata.

Aquest gràfic resum els resultats.


Resultats del cens de 2021


Tal volta la major sorpresa que he tingut aquests dies ha sigut trobar un Faisà (Phasianus colchicus). Es tractava d’un mascle adult que ben segur és un supervivent dels que amollen els caçadors, que s’ha refugiat a la marjal on vaga fadrí esperant el miracle de trobar una femella. Ben segur que deu ser el mateix exemplar que ja havien vist fa anys, altres companys.


Faisà (Phasianus colchicus)


Fugint de la fresca d’aquests dies es poden trobar espècies poc freqüents a la marjal, com l’Alosa (Alauda arvensis), Calàndria comú (Melanocorypha calandra), Cruixidell (Miliaria calandra), Passerell (Linaria cannabina mediterranea) i el Sit-sit (Emberiza cia).


Sit-sit (Emberiza cia)


Com contava en l’entrada de la marjal d’Almenara, també a Sagunt hi ha hagut molta mortalitat de roquers (Ptyonoprogne rupestris) i de Trist (Cisticola juncidis)

Al Centre d’Educació Ambiental (CEACV) a més de moltes garses i coloms és el nucli del territori d’una parella d’Àguila calçada (Aquila pennata), són un exemplar clar i altre fosc.


Àguila calçada (Aquila pennata)


Els aiguamolls enguany tenen molta aigua, això ens permet gaudir amb Agró blau (Ardea cinerea), Bequeruda (Gallinago gallinago), Blauet (Alcedo atthis), Cabrellot (Podiceps cristatus), Cabussó coll-negre (Podiceps nigricollis), Cabussonet (Tachybaptus ruficollis), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Fotja (Fulica atra), Gall de canyar (Porphyrio porphyrio), Gomet (Ixobrychus minutus), Merita (Vanellus vanellus), Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), Pit-blau (Luscinia svecica), Pit-roig (Erithacus rubecula), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Rascló (Rallus aquaticus), Rossinyol bord (Cettia cetti), Teixidor (Remiz pendulinus), Tieta (Anthus pratensis), Tieta de muntanya (Anthus spinoletta) i Xerlovita (Tringa ochropus).


Gall de canyar


És de destacar que entre els teuladins de canyar (Emberiza schoeniclus) que tenim a la marjal hi ha un d'ells amb un plomatge poc freqüent, té la cua molt blanca i ens ha dut de cap per a poder identificar-ho, gràcies a Gabi Llorens i Juan A. G. Pertegaz hem arribat a la conclusió que és un atípic Teuladí de canyar.


Teuladí de canyar


Els ànecs que hi ha són els habituals, sense cap novetat, tot i que amb molta varietat d’espècies, aquests dies tenim Ànec capblanc (Oxyura leucocephala), Ascle (Mareca strepera), Coll-verd (Anas platyrhynchos), Cullerot (Spatula clypeata), Sarset  (Anas crecca), Sivert (Netta rufina) i Boix (Aythya ferina).  


Cullerot (Spatula clypeata)


A la platja i al mar es veu Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Garseta blanca (Egretta garzetta), Gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis) i Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).


Gavinot argentat mediterrani (Larus michahellis)


Als horts i camps de conreu que envolten la marjal trobí Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala), Cadernera (Carduelis carduelis), Cagamànecs (Saxicola rubicola), Cogullada vulgar (Galerida cristata), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Cueta blanca (Motacilla alba), Cruixidell (Miliaria calandra), Estornell  (Sturnus vulgaris), Estornell negre (Sturnus unicolor), Esplugabous (Bubulcus ibis), grans estols de Gafarró (Serinus serinus), Garsa (Pica pica), Pinsà (Fringilla coelebs), Puput (Upupa epops), Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Teuladí torredà (Passer montanus), Todó (Columba palumbus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto), Totestiu (Parus major), Verderol (Chloris chloris) i Xoriguer (Falco tinnunculus).


Botxi meridional (Lanius meridionalis meridionalis)


S'han deixat vorer dues espècies de mamífers, Llebre comuna (Lepus granatensis) i Conill (Oryctolagus cuniculus).


Pit-blau (Luscinia svecica)


Sens dubte estem en un oasi de biodiversitat gràcies al fet que estem en un espai protegit i vedat a la caça, hi ha altres espais més grans i que tenen molt més potencial, però on la caça està permesa i això repercuteix en la minva de la biodiversitat. És hora que la ciutadania s'empodere i exigisca a les autoritats la prohibició total de la caça als espais protegits.




La marjal no està lliure d’amenaces ni de greus problemes ambientals, per eixample els residus de plàstic dels cultius que sovint, una volta utilitzats, es deixen enlloc, sense retirar-los a un abocador. Un altre greu problema és l’incivisme d’alguns visitants, el que duen gossos solts que van corrent per tot arreu, molestant a la fauna, fins i tot entrant en zones d’accés restringit. Alguns són tan "espavilats i cívics" que arrepleguen les merdes dels gossets en bossetes i les deixen a qualsevol racó. Xe collons emporteu-vos les bosses o deixeu la merda a l'aire que es degrada ràpidament! També alguns borinots es boten les tanques que protegisquen els millors espais per fer algunes fotos.


Plàstics d'ús agrícola abandonats 


Un altre greu problema és la degradació de les condicions de vida dels llauradors que es veuen obligats abandonar collites per manca de rendibilitat. Està provocat pels preus abusius que imposa  la resta de la cadena alimentaria als productors. Aquest problema té altres conseqüències, s'abandonen terres de conreu, no hi ha relleu generacional. Apareixen una mena de segones residències rurals, casetes per fer-se una paella el diumenge i per plantar quatre carxofes als camps abandonats. Tot això repercuteix en una degradació de les terres, per tant una degradació de la biodiversitat.


Collita de mandarines abandonada


Text i fotos de Rafa Muñoz

 


Cap comentari: