 |
| Arpella pàl·lida russa, Arxiu RMiB |
Els camps de la Pobla de Vallbona
Els conreus que hi ha encerclats
per les localitats de la Pobla de Vallbona, l'Eliana, Riba-roja del Túria,
Vilamarxant i Benaguasil no tenen res d'especial, encara més, semblen ser una
zona degradada que s'han deslliurat de l'especulació urbanística de les segones
residències que omplin eixa zona del Camp de Túria.
Molts d’eixos camps estan abandonats,
bona part són dipòsits il·legals de runes i fems, tot està ple de línies
elèctriques o telefòniques, uns altres conreus semblen ser horts de jubilats,
tot està encreuat de camins de carreteres, i fins i tot està travessat pel trenet
de Llíria, hui Metrovalència i es nota la influença del pròxim llit del riu
Túria.
Aquest puzle de camps té una característica,
la varietat. Enllà trobem camps de cítrics cuidats, uns altres perduts i
convertits en una xicoteta selva, hi ha garroferes i pins molt alts, hi ha
horts de verdures, erms plens d’herbes on abunden els conills, hi ha casetes de
conreu abandonades i basses de reg.
Enllà tenim una observadora d'aus
perseverant, Pilar Gil Vaquerizo, que carregada amb la seua càmera i
prismàtics, cada volta que pot escapar-se de les seues obligacions es dedica a
passejar per eixa zona cercant la seua biodiversitat. Eixa persistència ha
donat els seus fruits i allí mateix ha descobert un bon mosaic d'espècies, en
concret ha trobat 76 espècies i moltes d'elles són ocells molt singulars i
escassos. La darrera troballa ha sigut la d'un jove mascle d'arpella pàl·lida
russa (Circus macrourus), un individu d'un segon any calendari, que termes
ornitològics vol dir que enguany farà dos anys de vida.
 |
| Arpella pàl·lida russa, Arxiu RMiB |
L'arpella pàl·lida russa (Circus
macrourus)
L'arpella és un rapinyaire molt
escàs a casa nostra perquè les seues poblacions es reprodueixen des de l'est de
Rússia fins a la Xina, llavors la seua migració habitual cap al sud els duia
tradicionalment cap a l'Orient Mitjà per arribar a Àfrica i al sud d'Àsia,
entre Pakistan i el sud de la Xina. El més curiós és que els darrers anys s'ha
produït un augment d'aus que a l'hora d'anar cap al sud, prefereixen girar cap
a l'oest europeu i uns quants individus venen a passar els mesos freds a l'est
de la península Ibèrica. Llavors trien les terres valencianes per a passar els
mesos freds.
A casa nostra aquest rapinyaire
selecciona àrees herboses o senillars al voltant de les marjaleries on cacen talpons,
ratolins o xicotetes aus. Per apressar-los va volant a baixa altura, just un
metre per damunt de la vegetació i quan troba quelcom de la grandària apropiada,
es deixa caure amb les seues llargues cames que finalitzen en unes urpes
afilades que empresonen i maten aviat a la seua víctima que no té temps d’adonar-se
de la seua mala sort.
Bé, doncs, enguany Pilar va
descobrir l’arpella el 21 de desembre, fins al 24 de febrer s’ha observat un
total de vint-i-sis vegades per un total de 13 observadors. El 7 de febrer vaig
trobar el moment per acostar-me als conreus del Camp de Túria i vaig tindre
sort, només arribar vaig veure l’arpella fent el seu típic vol de caça, vaig
baixar del cotxe i la vaig contemplar a plaer amb els prismàtics uns minuts. Malauradament,
va ser llevar-li l’ull per a apartar el cotxe i traure la càmera i quan torní l’arpella
havia desaparegut. Segurament tingué sort en la cacera i es va dedicar a menjar
el seu àpat amagada entre les altes herbes. Com no vaig poder fer cap foto
il·lustre aquesta crònica amb una arpella que estigué el mes de gener de 2021 a
la Partida de Calamocs, Almenara.
Fonts i referències:
https://seo.org/ave/aguilucho-papialbo/
Text i fotos de Rafa Muñoz, Arxiu
RMiB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada