LES AUS AMAGADES AL BARRANC DEL CARRAIXET


30 d’octubre de 2019



Hui he tornat al Carraixet que ja feia temps que el tenia abandonat, com sempre no m’ha defraudat, aquest indret molt humanitzat és un punt calent de biodiversitat i permet incloure a Alboraia en la llista de termes amb els espais naturals més interessants del País Valencià. La desembocadura del barranc del Carraixet està a Alboraia, a la província de València.

Vull contar-vos que per gaudir de les aus cal tindre paciència i bona vista perquè moltes espècies tenen plomatges que els ajuden a amagar-se en el seu entorn i això ho fan tant per protegir-se dels seus enemics com per poder acostar-se a les seues preses i poder sorprendre-les.

Gomet (Ixobrychus minutus)


UN GOMET JOVE HIVERNANT

Als canyars que creixen als cursos d'aigua amb poca velocitat o a les marjals mediterrànies hi ha aus especialistes a viure d'incògnit, una d'elles és un agró menut i poc conegut gràcies a els seus costums crepusculars i al seu plomatge críptic, és el Gomet (Ixobrychus minutus). Viu dins dels canyars prop de l'aigua, s'alimenta de tota mena de bestioletes, de peixos, invertebrats i amfibis (Cramp y Simmons, 1977; Del Hoyo et al., 1992). Sembla que els gomets són principalment estivals a la península Ibèrica (Aransay y Díaz Caballero en Martí y Del Moral, 2003). Als mesos d'agost i setembre creuen l'estret per anar a l'Àfrica subsahariana però a l'hivern es queden uns pocs exemplars que degut als seus costums discrets no s'han pogut quantificar (Caballero, 1997; Martínez-Abraín, 1997). El gomet del Carraixet era un jove i això pareix coincidir amb el patró descrit que les aus hivernals són principalment joves (Voisin 1991).

Rossinyol bord (Cettia cetti)


MÉS AUS QUE VIUEN AMAGADES ALS CANYARS

El Rossinyol bord (Cettia cetti) és una xicoteta au menuda, de color marró fosc a la que no li agrada gens eixir de l'espessor, per compensar-ho té un potent cant cridaner amb el qual fa saber a la resta d'ocells que ell viu allí mateix i és l'amo d'eixe trosset de canyar o d'esbarzer.

Mosquiter comú (Phylloscopus collybita)


Un altre ocell vestit amb un plomatge poc cridaner és el Mosquiter comú (Phylloscopus collybita), té un vestit de color verd pel darrere i un groguet apagat per les parts ventrals, el verd l'ajuda a amagar-se dins dels matolls com són les canyes (Arundo ssp.) i els tamarits (Tamarix gallica), aquest ocell acaba de vindre de centre Europa i passarà tot l'hivern en les nostres terres.

Estornell (Sturnus vulgaris)


UN NOU VINGUT PROU PAREGUT AL NOSTRE ESTORNELL NEGRE

Aquests dies es veuen nombrosos estols, a voltes de milers d’exemplars, d’Estornell (Sturnus vulgaris), vénen del nord i per passar l’hivern amb nosaltres i els seus cosins que són uns valencians sedentaris, parlem de l’Estornell negre (Sturnus unicolor). Molt semblants es diferencien en el fet que al nouvingut li agrada viure en grups molt grans i tenen un plomatge negre ple de pigotes més clares amb reflexos metàl·lics prou més cridaner que el nostre que el nostre estornell negre.

Estornell negre (Sturnus unicolor)



LA RESTA D’OCELLS DEL CARRAIXET

El llistat d’aus el van completar el Roquer (Ptyonoprogne rupestris), Xatrac bec-llarg (Thalasseus sandvicensis), Trist (Cisticola juncidis), un ocell sols present en els passos migratoris com el Cua-roja reial (Phoenicurus phoenicurus), Cua-roja fumada (Phoenicurus ochruros), Corba marina grossa (Phalacrocorax carbo), Busquereta capnegra (Sylvia melanocephala).

Fotja (Fulica atra)


Fotja (Fulica atra), Polla d'aigua (Gallinula chloropus), Garseta blanca (Egretta garzetta), Esplugabous (Bubulcus ibis), Gavina vulgar (Chroicocephalus ridibundus).

Polla d'aigua (Gallinula chloropus)


Teuladí (Passer domesticus balearoibericus), Cadernera (Carduelis carduelis), Cueta blanca (Motacilla alba), Cueta torrentera (Motacilla cinerea), Blauet (Alcedo atthis), Pit-roig (Erithacus rubecula), Gafarró (Serinus serinus), Tórtora turca (Streptopelia decaocto) i Garsa (Pica pica).

Safranera de l’alfals (Colias crocea)


Les papallones d’eixe matí van ser Blanqueta de la col (Artogeia rapae) i Safranera de l’alfals (Colias crocea).

Cadernera (Carduelis carduelis)


Bibliografia

Diaz, M., Asensio, B., i Telleria, J. L. 1996. Aves Ibéricas I. No Paseriformes. J. M. Reyero Editor. Madrid.

Garrido-López, J. R. 2012. Avetorillo común Ixobrychus minutus. En, SEO/BirdLife: Atlas de las aves en invierno en España 2007-2010, pp. 36-47. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente-SEO/BirdLife. Madrid.

Pescador a Rall


Text i fotos © Rafa Muñoz 2019

Totes les fotos preses el dia 30 d’octubre de 2019 al terme d’Alboraia.

Camp de cols