Colors de les aus d’Almenara

 

Abellerol, Arxiu RMiB

L’estiu ha passat volant i s’havien quedat alguns moments especials sense pujar al bloc. Un d’ells va ser una ràpida escapada a la Plana Baixa, a la marjal d’Almenara, a l’abocador de la Muntanya Blanca i a un erm de la platja de Casablanca.


Nius d'abellerol, Arxiu RMiB


El color més viu l’aportaren dotze parelles d’abellerol (Merpos apiaster) que havien començat la reproducció en un muntó d’arena, al mig d’un erm de la urbanització de Casablanca. Sorprén la plasticitat d’aquesta espècie que necessita trobar talussos arenosos on excavar els seus nius, són una fosca cambra al final d’un estret túnel. Un xicotet muntó d’arena per a les obres els facilità un lloc de cria tot i que estava ben prop de vials amb abundant trànsit de persones i vehicles.


Pedrera de Muntanya Blanca, Almenara, Arxiu RMiB


La pedrera abandonada de la Muntanya Blanca va desfer unes restes arqueològiques romanes, sembla que hi havia un temple de Venus i uns mausoleus. Per si no hi havia prou degradació després es va convertir en un abocador, però hui s’ha convertit en un punt calent de biodiversitat. Vaig gaudir amb la presència d’una parella de corbs (Corvus corax), tot i que no agradà molt la seua presència a una parella de xoriguer (Falco tinnunculus).


Corb, Arxiu RMiB


Dalt del penya-segat es deixà vorer una parella de còlbit negre (Oenanthe leucura), el color l’aportà un mascle de merla blava (Monticola solitarius).


Còlbit negre, Arxiu RMiB

Merla blava, Arxiu RMiB


Caminant fugint de la calor arribí a la Garrofera dels Morts, un racó molt ombrívol on hi havia una Ceratonia síliqua monumental. Desconec la història d’aquest topònim, però ben segur deu ser peculiar.


Garrofera dels Morts, Almenara, Arxiu RMiB

Text i fotos de Rafa Muñoz.


Abellerol, Arxiu RMiB