 |
| Merla (Turdus merula), mascle |
Estem en la fase 0 de la quarantena per tant no podem eixir del nostre
municipi. Jo visc a Almàssera on sols trobe les aus més comunes que
tenim a la majoria de viles. Des de ma casa tinc una visibilitat reduïda perquè
estic envoltat d'edificis i prou baix, en un segon pis, per tant no he pogut
observar moltes espècies. Hui us parlaré del millor cantor dels nostres
carrers, la Merla (Turdus merula).
La Merla és un ocell de grandària mitjana, els mascles són d'un negre
brillant amb una única nota de color que posa el groc brillant del bec, a
voltes pot semblar taronja, l'estret anell ocular també és groguet. La femella
és d'un marró xocolata en cos i potes i el groc del bec també és més apagat.
Una hora abans de l'alba els mascles comencen a cantar des de punts alts
perquè arribe ben lluny el seu crit, és una targeta de visita amb la qual
comunica a la resta d'ocells que eixe territori és seu. El seu cant és una bona
varietat de forts xiulits, melòdics i prou potents.
La meua terrassa dóna a una plaça on viu una parella de merles peculiar
gràcies al plomatge de la femella que té una taca blanca al bescoll, per això
li he posat de nom "orella blanca". El mascle és un gran caçador de
llombrius, les agafa al terra dels jardins, amb les potes aparta enèrgicament
les fulles caigudes dels arbres, rasca la sorra amb les llargues ungles i agafa
cucs, caragols i llagostes amb el seu bec allargat, fort i potent.
Aquesta parella ha fet el niu dins d'una gran Buguenvíl·lea (Bougainvillea spectabilis). El dia 14 d'abril va ser la primera volta que vaig veure'ls duguen becades al niu. Vaig trobar el primer pollet fora del niu el dia 18 d'abril a les 12 de la nit quan baixava la bossa de fem, estava al mig del carrer mentre el mascle el cuidava de ben prop. Si trobeu algun pollet negrot i desgarbat que sembla no volar, deixeu-lo en pau, segur que els pares no estan massa lluny.
Text i fotos de Rafa Muñoz 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada